Què és l'observació directa?

És una observació en presència i declarada que comporta posar atenció en la percepció de tot allò que ens arriba del camp d’observació del qual formem part i, també, del clima emocional tan extern com intern d’allò que vivim a través del fet d'estar presents.

 

És una observació entesa com un procés, que requereix un treball dialogat que ens ajudi a acostar-nos a allò que no és aparent a primer cop d’ull. 

 

L’observació directa —i concretament la formació en aquesta pràctica— contribueix a ampliar i a transformar la pròpia mirada, que és una de les coses que veritablement és a les nostres mans. Obrir i transformar la mirada demana donar-se un temps per identificar allò viscut o adquirit prèviament per desprendre'ns de les interpretacions categòriques a les quals solem recórrer per necessitats operatives del dia a dia. També demana  un temps per fer silenci, per posar atenció en el que ens acostuma a passar per alt i per fer-nos preguntes sense esperar certeses ni respostes immediates.